Bella, ciao era la cançó que va cloure el recital de Marta Valero amb el Quartet Brossa i Gregori Ferrer a l’acordió cromàtic i Josep Pinyu Martí a la percussió. Era una cançó de les treballadores als arrossars de la Padània que va passar a ser un cant de resistència dels brigadistes italians en els conflictes del segle XX, i també era el sentiment del públic en acomiadar-se de la cantant Marta Valero, que va cantar molt bé i va donar vida i va teatralitzar els personatges que ens feien reviure el drama de la Guerra Civil espanyola des del bàndol dels perdedors.

Un nom de dona -Lilí Marlene, Carmela i la Bella- ha encarnat sovint la malenconia dels que van al front amb la incertesa de si tornaran. La cantant va ser envoltada magníficament d’un conjunt exquisit que va dominar tots els registres dels preciosos arranjaments que Gregori Ferrer, Quico Pugés i Alex Puig van fer de catorze cançons escollides entre més de dues-centes que envolten els temps de la Guerra Civil.

Nus al coll i llàgrimes als ulls van acompanyar moltes de les cançons, com quan a la pregunta coral “¿Dónde vas, morena, a las tres de la mañana?” la cantant hi responia amb un dramatisme contingut: “Voy a la cárcel de Oviedo a ver a los pacifistas, que los tienen encerrados los fascistas”, i Viva la quince brigada, coneguda com a Ay, Carmela. I va sorprendre la profecia tan probabilista, en l’àmbit estatal, del magnífic Tururú: “Ya se fue el verano, ya vino el invierno, / dentro de muy poco caerá el gobierno.”
Un espectacle molt rodat que també han enregistrat i que ens va proporcionar una vetllada esplèndida, gairebé irrepetible.